El fet de crear un blog per mi no es nou perquè jo ja en tinc un de creat que parla de l'higiene alimentaria però espero que aquest tingui més persones que el visitin perquè l'altre no ha tingut gaire acceptació, per tant aquesta eina de treball no m'ha sigut molt dificil de portar ni complicat d'entendre el mecanisme, però malgrat no sóc nova en això dels blogs, si sóc nova a la psicopedagogia i reconec que fins el moment el tema de l'interculturalitat no m'havia interessat gaire com a estudi, sóc una persona bastant tolerant amb tota classe de gent, o sigui que practico en la meva vida l'interculturalitat perquè també l'ambient i on visc m'ajuden practicar-lo, visc a Cànaries i com es pot sentir en les noticies es el pa nostre de cada dia que vinguin gent d'altres païssos en patera bàsicament per tracta de millorar la seva vida, però fins que vaig escollir aquesta assignatura com a lliure configuració dintre de la carrera de psicologia no m'hi havia ficat de ple en el tema.
Un aspecte important que he après fent les Pacs es la de ser observadora i la d'aprendre a seleccionar molt i molt acuradament el material del que es disposa a internet, a una biblioteca, etc,per tenir una bona documentació sobre qualsevol tema que m'interessi per la meva professió o bé per la meva vida personal, perquè en molts cops, sobretot aquests últims 5 anys que han sigut nefastos per mi personalment parlant he tingut molta necessitat de buscar informació per internet de diferents enfermetats i l'unic que he aconseguit, perquè no sabia com buscar, es tenir una pèssima informació que en molts cops ha incrementat la meva angoixa.
Per últim voldria fer una reflexió, moltes vegades allò que es vol ensenyar a l'escola als alumnes difereix tant del que es per els pares una bona educació que s'ha de tenir molta cura en com es diuen les coses als individus que tenim davant, sobretot durant la infancia que podem ser molt influents en com serà l'infant de gran hem de cuidar apart de la seva educació acadèmica, hem de proporcionar-lis, o intentar donar-los-hi tota l'afectivitat del que som capaços, i els valors necessàris per ser bones persones el dia de demà encara que molts pares no ens deixin.
I sense deixar l'assignatura de banda també voldria dir com apunt final que els apunts m'han semblant en molts cops que no tenien molt a veure amb les pacs que s'havien d'elaborar i m'ha costat extrapolar el que es deia en elles i el que realment nosaltres haviem de transmetre en les pacs, espero que això es pugui arreglar de cara altres semestres.
Doncs fins aqui el blog, espero que hagi semblat interessant .
La nostra idea desde el principi va ser que fos dirigida al professorat perquè ens va semblar que seria un repte al haver de parlar de professionals a professionals cosa que fa que siguem més cuidadosos alhora d'ensenyar, perquè no es el mateix ensenyar a un alumne que no importa gaire l'envoltori per dir-ho d'alguna manera, si no que importa més el que se li ensenya, que no pas els professors que si importa l'envoltori perquè ja porten un rodatge amb el tema de l'ensenyament.
La webquest que hem valorat com a possitiva per tenir-la d'exemple per construir la nostra està dintre de les webquest d'altres semestres d'aquesta assignatura, més concretament la que es diu Mediació. Teixint una societat intercultural de Silvia Bosch, com la de la Silvia també s'enmarca en el segon nivell d'interculturalitat, mitjà o de resolució de conflictes.
L'objectiu, com tota webquest es d'adjuntar els objectius curriculars junt amb l'us de les noves tecnologies.
L'objectiu final, es a dir el que volem aconseguir mitjançant aquesta pràctica educativa es la de que els professors siguin capaços de transmetre els seus alumnes:
- La cooperació entre els companys independentment de quin país tinguin d'origen cadascun - Que pensin que els que ells pensen negativa que són diferents els ajudaran a tenir un creixement personal molt important. - Que entre tots podem aprendre coses, que es pot aprendre molt escoltant les experiències de altres persones, i d'altres païssos. - I que tenir un conflicte amb algu no es dolent si no que es una eina molt positiva perquè de les discussions també s'apren de cara a enfrontar-se a les dificultats de la vida.
Per una altra banda resta parla de la webquest que he escollit jo per analitzar, es la creada per María Elena Cócera de Mariana i s'anomena: Estratègies de mediació i gestió de conflictes, l'elecció es molt fàcil de deduïr, ha sigut per comparar la webquest feta pel meu grup i aquesta que està elaborada per una sola persona però que també parla de lo mateix i per tant està enmarcada en el mateix nivell d'interculturalitat.
I aquesta es la meva valoració personal respecte a la webquest de l'Elena:
La webquest analitzada no toca ben bé el tema de l'interculturalitat com a tal,és a dir, com a concepte a analitzar, sinó més aviat la resolució de problemes que poden sorgir en una aula per les diferents cultures que poden existir dins d'aquesta.
No sen's escapa a ningú que en la època que vivim sorgeix la necessitat de respectar a gent d'altres cultures perquè a Espanya cada vegada hi ha més persones, però això implica que si no hi ha un bon acolliment per part de les persones responsables de diferents àmbits respecte als nouvinguts sempre hi haurà algun moment on els que viuen a Espanya en el nostre cas pensin que les persones de fóra: vénen per treure la feina els que són del país que els acull, o que són uns delinqüents, per això precisament s'ha creat aquest recurs perquè si aquests problemes grans o petits passen dins de l'escola o l'escola d'adults com es parla a la webquest puguin solucionar-los sense problemes.
La veritat es que m'ha semblat més fàcil i més cómode de fer, encara que sembli que no hagi de ser així el fer la meva pròpia webquest, malgrat hagi costat trobar un tema dintre de l'interculturalitat per tracta en el nostre recurs, després ha fluït el tema sense problemes, però al haver d'analitzar un altre no se sap ben bé, almenys sota el meu punt de vista, en quin apartat se li ha de donar més importància que als altres i en aqui es on s'ha notat clarament que crec que no he sabut com fer-ho correctament, de totes formes penso que es molt important, sobretot de cara a la professió de psicopedagog, fer prèviament una triba de les eines de les que es disposa per treballar un tema en concretament per més tard anar descartant recursos minuciosament per finalment quedar-se el més adient, perquè tant els consultors, professors, psicopedagogs han de saber trasmetre u
Abans de començar a parlar del que ha està sent el tema de la webquest i el treball en equip voldria fer una reflexió del que significa per mi intentar ajudar a altres persones a que aprenguin en el nostre cas a com enfrontar una discusió o situació conflictiva on es necessita tenir apart d'un temperament fred, perquè les emocions no domin les situacions si no que siguin tu mateix que les domini, a tenir unes eines didàctiques amb les quals actuar amb conseqüència en qualsevol mena de conflicte.
Doncs bé, per mi, com que mai m'he vist en la situació de "Psicopedagoga", es un repte el poder acompanyar,aconsellar en el camí de l'educació, per tant he volgut ser molt respectuosa i molt responsable perquè encara que malgrat només en principi sigui un treball més que sen's avalua, en un futur qui sap si servirà realment perquè alumnes o professors tinguin un recolzament en les seves explicacions a classe, o bé sigui una eina de consulta per una persona que simplement tingui un conflicte i no sàpiga com resoldre'l.
Avui en dia la introducció de les TIC en l'ensenyament a suposat una avenç perquè possibilita que les explicacions, els exercicis o activitats que sel's hi manen als alumnes que facin a classe o bé a casa seva siguin més atractius per ells i per tant el rendiment es molt més óptim.
Passat ja a valorar el treball de la webquest en el nostre grup, malgrat la bona disponibilitat per crear un calendari de feina no s'ha pogut seguir perquè hem tingut, degut a altres pacs, problemes tècnics o problemes personals un volum de treball extra que ens ha impedit seguir els dies establerts a partir d'allí ja ha sigut anar treballant els dies que ens anava bé, el que ha causat un caos i perdre en molts cops la calma, cosa que no es gens desitjable per tenir un bon ambient de treball.
Després d'unes quantes setmanes intentant que ens possesim d'acord per fer la webquest una companya desgraciadament, perquè ens ha sabut molt de greu a la resta, no ha pogut seguir l'avaluació continuada, fet pel qual les dues companyes que quedàvem hem hagut de fer un doble esforç per acabar-la a temps, però finalment ho hem aconseguit i es pot dir que he quedat plenament satisfeta de la feina feta perquè hem format un equip fabulòs!!!,mentres una s'ocupava de fer la part escrita de la webquest, sempre consensuat amb l'altra companya, l'altra feina la part tècnica, és a dir, mentres una redactava, l'altra "posava maca" la webquest.
Només hem resta agraïr el bon àmbient creat al grup, encara que en ocasions sembles que no n'hi havia perquè els nervis són així, i espero que el treball fet serveixi no només perquè altres companys vegin com l'hem elaborat, i si està ben dissenyada o no, sino perquè realment ajudi al professorat a sapigué com mediar entre dues o més persones que en un moment donat s'extralimitin en les seus punts de vista distints.
El debat ha estat molt i molt interessant, la veritat que jo de seguida amb vaig posicionar dient que els jocs fomentaven el racisme,però això només va ser el principi perquè si mires bé el tranfons de la qüestió te'n adones de que en realitat, almenys la idea d'en Joel, el professor " polèmic" va crear els jocs per tot el contrari, perquè els nanos prenguessin consciencia de la realitat de la gent d'altres païssos i aprenguissin a valorar-los com es mereixen, després ja la finalitat que li vulguin dóna d'ells fóra del àmbit escolar els educadors no ho poden evitar perquè l'escola "fabrica" matemàtics, químics, psicòlegs, etc..., però els professors necessiten l'ajuda dels pares perquè junts facin que aquest futur matemàtic, psicòleg,psiquiatra,etc.... sigui bona persona i tingui uns valors, sense l'ajut inestimable dels progenitors no es pot fer que aquest món tingui un futur millor, no creieu?.
Professionalment la interculturalitat cultural enfocada a l'escola no em toca gaire perquè jo vull ser psicòloga clínica però a nivell personal he après molt gràcies als companys i les seves experiències, com a pares o mares, o com a professionals de com s'està tractant actualment la qüestió plantejada per l'assignatura.
Valoro molt positivament que se'ns hagi facilitat a més dels móduls que ja tenim, el debat per intercanviar posicions i poder interrelacionar-nos entre els companys de l'aula, perquè els móduls com a métode explicatiu està molt bé però en un tema tant apassionant acabes trobant a faltar alguna cosa més que no pas llegir i llegir.
Per tant i a mode de conclusió puc dir que ha estat un verdader plaer compartir amb els companys els diferents enfocaments que han donat al debat.
En principi vaig escollir aquesta assignatura perquè m'agrada molt compartir vivencies, costums, maneres de ser, etc amb gent d'altres cultures.
Però ara tinc una expectativa afegida, m'he fet voluntaria de la Fundació Vicens Ferrer, que com molts de vosaltres sabreu el seu radi d'acció està situat a l'India, país que em fascina com cap altre, i hem apadrinat la meva parella i jo a dos nens orfes d'alli, ja he rebut la primera carta on m'expliquen com es el cole on estudien,que esperen de la seva vida, que volen ser de grans, etc, desde la rebuda d'aquesta carta encara tinc més ganes d'aprofundir en la interculturalitat i espero sentir-me tant plena com em sento sent padrina d'aquests nens.
Fins ara he parlat de les expectatives personals, pel que fa a les expectatives acadèmiques ja fa molts semestres que no em faig una imatge mental de com seren les assignatures perquè prefereixo que em sorprenguin però dintre de la psicologia ( carrera que estic acabant) valoro positivament aquesta assignatura que ens ajudarà, almenys això espero a normalitzar d'una vegada per totes el parer de l'estranger en la nostra societat que amb tanta marginació semblem nosaltres el Tercer Món i ells el primerissim i això que ells no disposen de tantes facilitats en els seus païssos com nosaltres tenim en el nostre.
