Hola a tots
En principi vaig escollir aquesta assignatura perquè m'agrada molt compartir vivencies, costums, maneres de ser, etc amb gent d'altres cultures.
Però ara tinc una expectativa afegida, m'he fet voluntaria de la Fundació Vicens Ferrer, que com molts de vosaltres sabreu el seu radi d'acció està situat a l'India, país que em fascina com cap altre, i hem apadrinat la meva parella i jo a dos nens orfes d'alli, ja he rebut la primera carta on m'expliquen com es el cole on estudien,que esperen de la seva vida, que volen ser de grans, etc, desde la rebuda d'aquesta carta encara tinc més ganes d'aprofundir en la interculturalitat i espero sentir-me tant plena com em sento sent padrina d'aquests nens.
Fins ara he parlat de les expectatives personals, pel que fa a les expectatives acadèmiques ja fa molts semestres que no em faig una imatge mental de com seren les assignatures perquè prefereixo que em sorprenguin però dintre de la psicologia ( carrera que estic acabant) valoro positivament aquesta assignatura que ens ajudarà, almenys això espero a normalitzar d'una vegada per totes el parer de l'estranger en la nostra societat que amb tanta marginació semblem nosaltres el Tercer Món i ells el primerissim i això que ells no disposen de tantes facilitats en els seus païssos com nosaltres tenim en el nostre.
Bé, us espero a tots per aqui.
Una salutació,
Rosa
En principi vaig escollir aquesta assignatura perquè m'agrada molt compartir vivencies, costums, maneres de ser, etc amb gent d'altres cultures.
Però ara tinc una expectativa afegida, m'he fet voluntaria de la Fundació Vicens Ferrer, que com molts de vosaltres sabreu el seu radi d'acció està situat a l'India, país que em fascina com cap altre, i hem apadrinat la meva parella i jo a dos nens orfes d'alli, ja he rebut la primera carta on m'expliquen com es el cole on estudien,que esperen de la seva vida, que volen ser de grans, etc, desde la rebuda d'aquesta carta encara tinc més ganes d'aprofundir en la interculturalitat i espero sentir-me tant plena com em sento sent padrina d'aquests nens.
Fins ara he parlat de les expectatives personals, pel que fa a les expectatives acadèmiques ja fa molts semestres que no em faig una imatge mental de com seren les assignatures perquè prefereixo que em sorprenguin però dintre de la psicologia ( carrera que estic acabant) valoro positivament aquesta assignatura que ens ajudarà, almenys això espero a normalitzar d'una vegada per totes el parer de l'estranger en la nostra societat que amb tanta marginació semblem nosaltres el Tercer Món i ells el primerissim i això que ells no disposen de tantes facilitats en els seus païssos com nosaltres tenim en el nostre.
Bé, us espero a tots per aqui.
Una salutació,
Rosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario